El comerç de relíquies falses des de l’edat mitjana va comportar el desenvolupament d’una forma de confirmar-ne la veracitat. Aquest aspecte s’ha assolit amb l’emissió, per les autoritats eclesiàstiques competents, de les anomenades ‘autèntiques’.
Històricament, es va intentar superar el problema acompanyant les restes sacres amb un document acreditatiu per certificar-ne l’autenticitat. Al llarg dels segles, ha tingut diferents formats però amb uns elements característics. Les més antigues són manuscrites però modernament són impreses tret d’aquell text que era variable i que, generalment, fa referència directa a les relíquies. El document sol anar signat per l’autoritat eclesiàstica competent (el bisbe, el/la superior/a de la congregació o el/la postulador/a de la causa de canonització) i porta el seu segell. Ocasionalment, també se solia inscriure als marges les diferents revisions de les relíquies que es feien durant les visites pastorals del bisbe o representant.
Com correspon a la tradició catòlica, la llengua amb la qual és redactat aquest tipus de document és el llatí.
Actualment, les relíquies es classifiquen, en quatre classes, segons correspongui la proximitat física i simbòlica al sant com a ésser físic que va ser en vida. Se solen identificar en llatí, ja sigui en els documents o en els petits bocins de pergamí, per la seva naturalesa amb la preposició llatina ex (de…, provinent de…). Anteriorment es qualificaven com insignes o no insignes segons fossin d’una part identificables (o no) del sant. En aquest cas, el valor s’atribuïa a la major porció física; posteriorment, a partir del reconeixement de l’evolució històrica de les relíquies, es va promoure una nova classificació més precisa i que contemplava aquells fragments menors col·locats en reliquiaris.
PRIMERA CLASSE
Relíquies relacionades directament amb la vida de Jesús i les restes físiques dels cossos dels sants. Així, de les primeres es poden trobar, entre d’altres, les següents: ex lignum Crucis D.N.J.C (de la fusta de la Creu de Jesucrist Nostre Senyor), ex Sindone D.N.J.C (del sudari de Jesucrist Nostre Senyor), ex praesepi (del pessebre) o ex spinae coronae (de la corona d’espines). De les de sants: ex ossibus (dels ossos), ex carne (de la carn), ex sanguine (de la sang), ex praecordis (de l’estomac / de l’intestí), ex tela imbuta sanguine (d’una tela impregnada de sang,)…
SEGONA CLASSE
Restes els objectes que duia el sant, com elements del seu vestuari habitual, i els objectes que feia servir: ex pallio (del mantell), ex velo (del vel), ex habitu (de l’hàbit), ex indumentis (de la roba), ex arca sepulchralis (de la tomba o sepulcre)…
TERCERA CLASSE
Objecte que ha entrat en contacte amb les relíquies de primera classe i que solen ser peces de tela que se’ls ha fet d’estar en contacte amb el cos del sant. Aquest és un tipus molt antic; en molts sepulcres de sants se solia deixar uns forats per on, els pelegrins, introduïen unes peces de roba (brandea), que tocaven les restes i, així, suposadament adquirien les seves propietats i se les podien endur com si fossin veritables relíquies.
QUARTA CLASSE I ALTRES
Semblants a les de tercera classe però que han estat contacte amb les relíquies de segona classe. Aquestes dues darreres tipologies poden explicar la proliferació, per exemple, d’estelles de la Creu o la gran distribució de targetes amb petits bocins de roda d’un mateix sant o mateixa santa. Finalment, hi ha un altre tipus que es podrien definir com a relíquies formals o d’escenari, que representen un objecte de veneració, o que tenen una relació atemporal amb els escenaris de la vida del sant, com poden ser ex olivis Gethsemane (d’una olivera de Getsemaní) o ex petra / ex terra Calvarii (d’una pedra / de la terra del lloc del Calvari) o ex terra catacombe (de la terra de les catacumbes); igualment s’hi podia comptar l’oli que cremava a les llànties votives davant els sepulcres de sants i que els pelegrins s’enduien en ampolletes de plom. Dins aquest grup, en l’àmbit català, es troben les mides o mesures que, en forma de cinta o perfil dibuixat, pretenen tenir la longitud d’una venerada imatge mariana, d’un santcrist determinat o de la forma de la sabata de la Mare de Déu.
santoral català de relíquies
Els calendaris i almanacs catalans del segle XIX solien indicar les devocions locals a més de les que tenien culte universal. Entre aquestes anotacions cal destacar aquelles que tenien origen en la veneració de relíquies; ocasionalment, se sol indicar que en determinada població “tenen el cos” d’un determinat sant. Molts casos formen part de la tradició mig oblidada de parròquies catalanes que, en algun conflicte bèl·lic o revoltes populars de caràcter anticlerical, van perdre els seus referents de la pietat popular. Per altra banda, cal indicar que les reformes del santoral durant el segle XX van canviar algunes dates de celebració i possiblement no coincideixen amb les actuals.
RELÍQUIES A LES CAPÇALERES DE FULLS DE GOIGS
L’edició de fulls de goigs, des de fa segles, són un tipus de document imprescindible per al coneixement de moltes relíquies, especialment de moltes que han desaparegut. El seu caràcter popular els ha convertit en un bon reflex de la devoció de la feligresia i de la intensitat amb què es dirigia a imatges religioses o restes sacres. La lletra, escrita en format poètic per a ser cantada, pot recollir la presència de relíquies i algunes dades històriques. Igualment, aquestes poden constar a la mateixa capçalera dels goigs on se’n destaca la seva importància.
RELÍQUIES SORPRENENTS
L’estudi de les relíquies de sants permet trobar alguns casos sorprenents i realment curiosos. Més enllà de la fama de la dubtosa autenticitat que envolta aquest àmbit, és important constatar la veneració, amarada de certa credulitat, de casos força evidents des del coneixement actual.
Una relíquia ben exòtica s’havia mostrat a la catedral de València.t del conjunt preservat a la catedral valenciana. Es tractava del suposat queixal de sant Cristòfol i despertava gran admiració entre els visitants.
La mida de la peça dental semblava pròpia d’un gegant com, de fet, es considerava que era sant Cristòfol. El relat llegendari recordava que la seva gran corpulència li permetria travessar el riu sense ofegar-se; com a penitència, es dedicava a la labor de dur gent sobre les espatlles per dur-los d’una banda a l’altra. En les seves recerques, Jaume Villanueva va tenir la intenció de veure aquesta peça, però no la va trobar. Segons va saber, l’arquebisbe Francisco Fabian havia ordenat treure-la de l’exposició a finals del segle XVIII.
L’autor del Viaje literario... va anotar la següent conclusió: “No m’estranyaria que correspongués a l’ullal, que com a relíquia del mateix sant màrtir conserva aquest meu convent de Predicadors, el dibuix del qual enviament fet exactament pel natural, de mà de P. Hernández, amb les quatre vistes necessàries per formar judici de la seva convexitat, de la profunditat dels seves arrels, i de l’estat en què li van deixar els que per devoció han llimat i fins i tot esqueixat d’ell alguns racons. És blanc, una mica ennegrit a l’arrel, i com torrat en el llis de la part convexa”.(*) Una observació analítica posterior identificar aquesta suposada relíquia amb un queixal d’hipopòtam i no del sant esmentat.
* Villanueva, Jaume. Viage literario a las iglesias de España: iglesia de Valencia. Madrid: Imprenta Real, 1804, v. 2, p. 46-47 (la il·lustració del suposat ullal es troba entre les dues pàgines)
Efemèrides sobre relíquies de sants de 2025
El pas del temps indica que destacats fets ocorreguts en el passat poden ser recordats per escaure’s un aniversari notable. La revisió d’aquestes dates són un bon motiu per fer ben presents a dia d’avui un esdeveniments que, en el seu moment, van adquirir el seu protagonisme i que se’n sol fer memòria periòdicament.
Fa 25 anys (any 2000): 1 d’octubre.- Canonització de sant Pere Sans, mort en martiri a la Xina (0n era missioner) el 1747
Fa 75 anys (any 1950): 7 de maig.- Canonització de sant Antoni Maria Claret
Fa 200 anys (any 1825): En diferents dates d’aquell any i en diverses parròquies, es porten a terme rogatives amb relíquies de sants per superar la sequera que feia mesos que perdurava.
(Segueix…)
RELÍQUIES PROFANES
El significat més ampli del concepte relíquia se sol associar a un objecte valuós (o ben valorat) o un element del qual havia format part. Des de la perspectiva profana, aquest significat es pot atribuir a una gran diversitat d’exemples, que poden tenir prestigi per una sola persona o un col·lectiu determinat. L’atribució sol correspondre més a la rellevància atribuïda, segons el context i relació que, generalment, la seva taxació econòmica.
Fragment de l’anomenat Mur de Berlín, símbol de la Guerra Freda entre els blocs capitalista i comunista. I que va dividir la ciutat alemanya entre 1961 i 1989 (extret el 1990).
